Aplicacions variades de l'esfínter
Probablement aquest post sigui el primer que fair des de fa molt de temps, amb ganes de parlar de F1. De fet, no tinc ganes de parlar de F1, tinc ganes de parlar de favoritismes, de McLaren, de la premsa... etc...
En aquest el nostre estat (que no país, no crec que faci cap revelació a ningú amb aquestes paraules) existeixen dos tipus d’herois esportius. N’hi ha uns que aconsegueixen èxits en alguna disciplina esportiva peculiar com el llançament de pinyols de cirera fent força amb l’esfínter.
Aquest tipus d’esportistes passen a ocupar les portades dels diaris quan guanyen algunes olimpiades (de tots és coneguda la final de llançaments de pinyol de cirera amb esfínter d’Atlanta ’96) un torneig mundial o coses per l’estil, per passar poc després a millor vida. No se sap ben bé perquè, però els mitjans deixen de parlar de waterpolo, hoquei, curses de cavall, el que sigui... quan l’èxit momentani desapareix.
L’explicació que jo donc a aquest fenòmen és que aquestes disciplines esportives, a part de ser una merda, no disposen d’una infraestructura potent com per realitzar una covertura mediàtica les sufucients vegades durant l’any com perquè els espectadors no en perdin l’interès. En aquests casos els herois pujen a un pedestal degut a un èxit concret, i després veuen com els diaris o les televisions li foten una patada al cul per posar algún altre victoriós esportista momentani.
En segon lloc, hi ha els esportistes que aconsegueixen un èxit amb certa covertura mediàtica, i un mitjà en concret decideix llançar-se a la piscina i ser un canal que informa sobre aquell esportista en concret i no sobre l’esport que practica. En aquest cas, quan l’esportista té èxit, el mitjà de comunicació aturdeix als seus espectadors a base de repetició per tal de crear una afició artificial a aquell esportista, que no a aquell esport.
El problema és quan aquest esportista no ho té tot de cara. En aquesta situació, els mitjants actuan de formes estrambòtiques, ja que després de l’aturdiment colectiu, l’esportista en concret és un dels reclams de la cadena i per tant, en base en l’afició que han creat (que no sent un interès per l’esport, si no per la mescla de perfils que han mostrat de l’esportista) no es poden permetre el luxe que el tipus en qüestió perdi, o si més no, no guanyi. Per tant a aquests esportistes, els mitjans s'esforcen en mantenir-los al pedestal perquè els hi va alguna cosa més
Anant al gra, i independentment del resultat de la cursa d’aquesta tarda, i per tant, del campionat, Tele 5 i la resta de mitjans d’aquest estat, ha creat conspiracions de sota les pedres, ha inventat culebrons entre pilots, ha especulat sobre la decència o moralitat d’una organització que porta 40 anys a la F1, s’han hagut d’inventar tonteríes amb pressions a les rodes, han hagut de parlar de copiades de telemetría... tot això per no parlar d’una cosa molt senzilla. Que com a mínim en la meitat de GPs d’aquesta temporada, hi ha hagut algú allà fora, amb el mateix vehicle i sotmès a les mateixes condicions, que ha anat més depressa. I com que les curses són així, qui va més depressa, normalment guanya.
Abans d’acceptar que hi ha algú que ho pot fer més bé, s’han d’inventar tota aquesta merda. Que ho faci Tele 5 em sembla bé, ja que com que de F1 no en tenen ni puta idea, alguna cosa han de crear els locutors de pacotilla que tenen per justificar el sou. A part, com he dit abans és la seqüència lògica. Ells han creat uns fans d’un paio. Si aquest paio perd, perdrà fans, ja que l’esport en si no interessa. Si perd fans, el que retransmet l’esport perd audiència. Si per audiència, a la puta calle.
El que em preocupa no és que Tele 5 inventi, si no que el públic cregui. I no em preocupa per aquest tema en concret, ja que algú cregui que McLaren li posa bombes fètides al cotxe a l’Alonso en principi no farà que es posi a matar gent amb una serra mecànica. Em preocupa en el sentit que si es creu aquesta classe de tonteries, injustificades, que no es constaten amb absolutament res, i que només comten amb la credibilitat de qui les diu (per tant, des del meu punt de vista 0), es pot creure les coses que els mitjans li expliquen d’altres temàtiques, també sense justificar, sense constatar amb res i comtant només amb la credibilitat de qui les diu.
Si el gran públic es creu que McLaren gasta les hores pensant en com putejar a l’Alonso, perquè no s’ha de creure la colla de begenades que els hi expliquen sobre temes més delicats? Doncs bé, després de tota aquesta disquisició, crec que puc afirmar, que m’importa una merda el que la gent pensi de la F1, dels pilots que hi corren, o del que els hi expliquin els mitjans. Si la gent és tant burra o encegada en creure sense qüestionar-se tot el que es diu en un mitjà, simplement per no voler veure una cosa més simple però que potser no els hi agrada tant, ja s’en poden anar tots a pendre pel cul.
